El Museu pretén acostar al públic l’interessant valor patrimonial i taurí de la Plaça de Bous. L’edifici és un dels més emblemàtics del paisatge urbà de València, ciutat espanyola que alberga una plaça de primera categoria on el bou i el torero es troben en el toreig per primera vegada.

Diferents indrets de la ciutat van fer de plaça de bous fins a la construcció de l’edifici, l’any 1850, tal com està hui.

El 1850, renovada la Junta Administrativa de l’Hospital de la Diputació de València, quan era governador civil Melchor Ordóñez, es construïx una plaça de bous estable i resistent, de maçoneria, amb unes instal·lacions adequades per a dur a terme les celebracions. Construïda entre els anys 1851 i 1859, segons el projecte de l’arquitecte valencià Sebastián Monleón, la Plaça de Bous de València és un edifici inspirat en l’arquitectura civil romana.

Els primers festejos ja s’hi van celebrar el 1851 amb l’actuació de José Redondo el Chiclanero, com a únic espasa, i la inauguració oficial de la plaça es va fer al juny del 1859, en la qual va torejar en solitari Francisco Arjona Cúchares.

Des del mateix moment de la seua inauguració, i ja en el segle xix, és escenari d’actes rellevants com el comiat de Lagartijo o el de les vesprades de glòria de Gallito (José Gómez Ortega, Joselito) que va tindre en la seua quadrilla un subaltern com Blanquet.

En la plaça confluïxen diferents valors que la convertixen en un recinte d’interés cultural i turístic. Un espai ple de racons, on cadascú té la seua funció especial.

S’observa una maqueta de la plaça tal com és definitivament després de l’última reforma de l’any 2010, els plànols de les graderies i les tribunes i el gran cartell Toros de Muerte, amb el qual es va inaugurar el recinte el 20 de juny del 1859.

La sala disposa d’un interactiu on el visitant podrà aprendre jugant amb les diferents peces que componen la indumentària del torero i del picador.